UNA ESCOLA MODERNA PER A UNA CIUTAT QUE CANVIAVA.

La Renaixença va néixer durant els anys de la Segona República, en un moment en què es volia donar un gran impuls a l’educació pública.

L’edifici, obra de l’arquitecte manresà Pere Armengou, va ser concebut seguint les idees més modernes de l’època. Aules àmplies, molta llum natural, ventilació, gimnàs, biblioteca, laboratori i espais pensats perquè els infants poguessin aprendre en bones condicions.

La seva arquitectura racionalista encara avui li dona aquella imatge tan característica que molts manresans reconeixen immediatament.

El 15 de setembre de 1934, el president de la Generalitat, Lluís Companys, va inaugurar oficialment l’escola.

La Renaixença representava aleshores una nova manera d’entendre l’ensenyament: més oberta, activa i propera als alumnes.

UNA ESCOLA PLENA DE VIDA.

Des dels primers anys, la Renaixença va ser molt més que llibres i pissarres. S’hi feien excursions, activitats culturals, cant, treballs artístics i experiències que buscaven despertar la curiositat dels nens i nenes.

I aquesta vida escolar, d’una manera o altra, ha continuat al llarg de les dècades.

Per això, quan es parla de la Renaixença, cadascú en guarda una imatge diferent: un mestre, una classe, una excursió, els companys, el pati o aquella sensació tan particular del primer dia d’escola.

LA GUERRA SOTA EL PATI.

La Guerra Civil també va deixar una empremta profunda a l’escola.

L’any 1938 es va començar a construir un refugi antiaeri sota el pati de la Renaixença, destinat a protegir la població dels bombardeigs.

És una de les parts menys visibles però més impressionants de la seva història: damunt del refugi, un espai pensat perquè els infants juguessin i aprenguessin; sota terra, unes galeries construïdes per protegir-se de la guerra.

Poc després, l’edifici va deixar temporalment de funcionar com a escola i va ser destinat a usos militars.

DE GENERALÍSIMO FRANCO A RENAIXENÇA.

Amb l’arribada del franquisme, l’escola també va patir els canvis polítics del moment. L’any 1939 va perdre el seu nom original i va passar a anomenar-se Grupo Escolar Generalísimo Franco.

Durant molts anys, molts manresans la van conèixer amb aquest nom.

No va ser fins al 1979, amb la recuperació de la democràcia, que l’escola va tornar a recuperar el seu nom original: Renaixença.

Recuperar-lo era també recuperar una part de la memòria de la ciutat.

MOLTES GENERACIONS, UNA MATEIXA ESCOLA.

Han passat més de noranta anys des de la seva inauguració. Han canviat els alumnes, els mestres, els llibres i les maneres d’ensenyar. També ha canviat Manresa.

Però la Renaixença continua allà.

Per les seves portes hi han entrat avis, pares, fills i nets. I són precisament totes aquestes petites històries les que donen vida a un edifici històric.

Perquè la història de la Renaixença no és només la de la República, la guerra, l’arquitectura o els canvis de nom.

És també la història de milers de nens i nenes de Manresa que hi han crescut.

I potser el més bonic és que, més de noranta anys després, cada matí les seves portes es continuen obrint i el pati es torna a omplir de veus.

La història continua.